Avui m'agradaria parlar del llibre de text, que per a molts professors és l'eina que els salva o que els ajuda a impartir una classe, però per altres és un impediment per a realitzar una classe creativa o lliure.
Crec que aquest tema s'ha possat molt de moda, ja que, com la societat avança, l'educació, també, per tant el llibre de text s'ha quedat, des del meu punt de vista, desfassat i, per això, hem d'avançar educativament.
Parlarem dels inconvenients i dels avantatges que presenten els llibres de text, i a partir d'aquí, intentarem cercar alternatives per tal d'eliminar-los o utilitzar-los, simplement, com una petita guia.
Penso que podem trobar més inconvenients que no avantatges.
Comencem...
Per una banda, els llibres de text són uns instruments que no fomenten la creativitat del professorat, ja que han de seguir allò que posa en ell, i l'han d'acabar en finalitzar el curs, sense tenir en compte que no tots els nens tenen els mateixos ritmes d'aprenentatge, i no tots els nens aprenen amb els mateixos suports, és a dir, a un nen li pot anar molt bé treballar amb un llibre, mentre que un altre pot aprendre millor amb un ordinador o amb imatges, etc.
A més a més, els llibres de text tenen inclosa una ideologia, segons l'editorial que els publiqui, que en certa manera pot influenciar tant als nens com als docents.
Passem als avantatges?
Només en trobo un, que és el següent: pot ajudar a l'estructuració i organització dels continguts que s'han d'impartir.
Per totes aquestes característiques, han sorgit una sèrie d'alternatives al llibre de text, com són les TICs, la pedagogia Freinet (encarregada de desenvolupar l'esperit crític del nen sense la presència de llibres), el treball per projectes o les activitats significatives.
Per finalitzar, m'agradaria formular una pregunta: com s'apren millor, llegint un llibre de text o experimentant la realitat en primera persona?
sábado, 21 de febrero de 2015
martes, 2 de diciembre de 2014
Resolució de problemes
No és cert que la vida quotidiana està plena de problemes? Ens ensenyen realment a l'escola a resoldre-los?
Aquest és un tema pel qual m'he començat a interesar arran de l'assignatura Didàctica de les Matemàtiques I, impartida per Adan Amor Torres, i és que jo crec que al col·legi i a l'institut ens ensenyen a resoldre problemes que no sabem per a que ens serveixen, per exemple, he escoltat moltes vegades dir a la meva clase: "Profe, i això per a que serveix'".
Quan un alumne et pregunta això crec que has de replantejar-te si estàs fent bé la teva feina, ja que no estàs endintsante en allò que s'anomena "Funcionalitat de l'ensenyament" i no l'estàs fent veure que allò que aprèn pot tenir una utilitat en la seva vida.
Tornant a la resolució de problemes... Recordo que en la meva etapa escolar, hi havia un apartat al final de cada tema del llibre de Matemàtiques que es dedicava a la resolució de problemes, però el més fort és que a dies d'ara continua existint (que és el que realment em preocupa, perquè en aquest aspecte no hem millorat).
En aquest apartat allò que havies de fer era aplicar allò que havies après a la unitat corresponent, és a dir, era una simple mecanització de la fòrmula que s'havia vist en el tema, per tant només estaves aplicant una noció matemàtica, no aplicaves la del tema anterior ni la del tema següent, sino la del tema en qüestió, això el que fa és que el nen vegi el problema com un plantejament tancat en el qual només hi ha una forma de resolució, i això no és cert, ja que podem veure que a la vida real poden haver-hi moltísimes formes de resoldre un problema, segons les situacions i altres factors.
Per tant, quins haurien de ser els objectius de la resolució de problemes en l'etapa de primària?
1. Tenir recursos per emprendre la resolució i reconèixer si la solució es correcta sense l'ajuda del mestre.
2. Fer-los entendre que la vida quotidiana està repleta de problemes que cal solucionar-los.
3. Fer-los veure, també, que hi ha varietat en el número de solucions i de mètodes de resolució.
Però, per tal d'aconseguir els objectius, hem de tenir en compte dos aspectes: l'organització del problema en parts i l'ús de diferents models de problemes (problemes visuals, manipuladors, contextualitzats, de lògica, d'enginy, oberts, de creació pròpia, de càlcul mental, de geometria, de trencaclosques i d'investigació).
Per tant, nosaltres com a futurs docents, allò que hem de fer és presentar-los als nens els problemes de forma, no conflictiva com ho veien la majoria de nens avui dia, sino de forma contextualitzada, per a que ells es familiaritzin més i se sentin més a prop del problema.
Fins aviat!
Fotografia de Monólogos
Aquest és un tema pel qual m'he començat a interesar arran de l'assignatura Didàctica de les Matemàtiques I, impartida per Adan Amor Torres, i és que jo crec que al col·legi i a l'institut ens ensenyen a resoldre problemes que no sabem per a que ens serveixen, per exemple, he escoltat moltes vegades dir a la meva clase: "Profe, i això per a que serveix'".
Quan un alumne et pregunta això crec que has de replantejar-te si estàs fent bé la teva feina, ja que no estàs endintsante en allò que s'anomena "Funcionalitat de l'ensenyament" i no l'estàs fent veure que allò que aprèn pot tenir una utilitat en la seva vida.
Tornant a la resolució de problemes... Recordo que en la meva etapa escolar, hi havia un apartat al final de cada tema del llibre de Matemàtiques que es dedicava a la resolució de problemes, però el més fort és que a dies d'ara continua existint (que és el que realment em preocupa, perquè en aquest aspecte no hem millorat).
En aquest apartat allò que havies de fer era aplicar allò que havies après a la unitat corresponent, és a dir, era una simple mecanització de la fòrmula que s'havia vist en el tema, per tant només estaves aplicant una noció matemàtica, no aplicaves la del tema anterior ni la del tema següent, sino la del tema en qüestió, això el que fa és que el nen vegi el problema com un plantejament tancat en el qual només hi ha una forma de resolució, i això no és cert, ja que podem veure que a la vida real poden haver-hi moltísimes formes de resoldre un problema, segons les situacions i altres factors.
Per tant, quins haurien de ser els objectius de la resolució de problemes en l'etapa de primària?
1. Tenir recursos per emprendre la resolució i reconèixer si la solució es correcta sense l'ajuda del mestre.
2. Fer-los entendre que la vida quotidiana està repleta de problemes que cal solucionar-los.
3. Fer-los veure, també, que hi ha varietat en el número de solucions i de mètodes de resolució.
Però, per tal d'aconseguir els objectius, hem de tenir en compte dos aspectes: l'organització del problema en parts i l'ús de diferents models de problemes (problemes visuals, manipuladors, contextualitzats, de lògica, d'enginy, oberts, de creació pròpia, de càlcul mental, de geometria, de trencaclosques i d'investigació).
Per tant, nosaltres com a futurs docents, allò que hem de fer és presentar-los als nens els problemes de forma, no conflictiva com ho veien la majoria de nens avui dia, sino de forma contextualitzada, per a que ells es familiaritzin més i se sentin més a prop del problema.
Fins aviat!
Fotografia de Monólogosdomingo, 26 de octubre de 2014
Com presentar la lectura...
Avui m'agradaria tractar un tema que crec de rellevant importància en el sistema educatiu: la lectura en classe.
Primer de tot, cal dir que a jo i a tots els meus companys en classe, ens obligaven a llegir, impossant-nos llibres de lectura, sense poder escollir aquells que a nosaltres ens agradaven, cosa que tenia com a conseqüència que li agafassim cert odi a l'acte de llegir.
Aquest és un error des del meu punt de vista, ja que, encara que paregui mentida, estàs acoseguint que al nen no li agradi llegir ni de petit, ni de gran, tal i com els hi passa a molts dels meus companys, que cada cop que han d'agafar un llibre es desesperen i per tant, la seva lectura no és profitosa.
Tal i com hem après a les classes de Lectura i Escriptura amb el professor Pere Alzina, la lectura s'ha d'inculcar des de ben petits com una activitat agradable, atractiva, és per això que abans de començar a llegir, s'ha de presentar el llibre: aquesta és la tasca del mestre.
Un exemple d'aquesta presentació és: agafar el llibre i tapar la meitat d'ell, deixant només visible la part del títol, ocultant els possibles dibuixos i imatges, així els nens amb el títol es poden anar imaginant el tema del llibre.
Els has d'anar fer preguntes sobre el títol , d'aquesta manera els nens tindran curiositat per saber si les seves hipotesis sobre de què anirà el llibre són certes.
Aquest és un acte que els professors que jo vaig tenir a la meva etapa de infantil i primària no feien. Directament, ens donaven el llibre i ens deien: "llegiu en silenci i contestau a les pregutes que hi ha baix de tot", i el que estaven aconseguint és que primer de tot llegisim les preguntes i a mesura que anèssim llegint, contestar-les. D'aquesta manera no llegiem per plaer si nó per contestar a les qüestions sobre la comprensió lectora.
Arribats a aquest punt ens podiem preguntar: "Per què hem de llegir"
He de llegir perque necessito informació important, perque, per exemple, necessito saber com funciona un cotxe teledirigit, necessito resoldre dubtes que em sorgeixen mentre llegeixo, etc...
Per a això, nosaltres com a futurs docents hem de motivar els alumnes a la lectura, activar els coneixements previs dels alumnes, promoure preguntes sobre el text i sobretot fomentar la lectura compartida (essencial des del meu punt de vista).
Imatge de http://beisbolcuauhtemoc.net/?p=7201
Primer de tot, cal dir que a jo i a tots els meus companys en classe, ens obligaven a llegir, impossant-nos llibres de lectura, sense poder escollir aquells que a nosaltres ens agradaven, cosa que tenia com a conseqüència que li agafassim cert odi a l'acte de llegir.
Aquest és un error des del meu punt de vista, ja que, encara que paregui mentida, estàs acoseguint que al nen no li agradi llegir ni de petit, ni de gran, tal i com els hi passa a molts dels meus companys, que cada cop que han d'agafar un llibre es desesperen i per tant, la seva lectura no és profitosa.
Tal i com hem après a les classes de Lectura i Escriptura amb el professor Pere Alzina, la lectura s'ha d'inculcar des de ben petits com una activitat agradable, atractiva, és per això que abans de començar a llegir, s'ha de presentar el llibre: aquesta és la tasca del mestre.
Un exemple d'aquesta presentació és: agafar el llibre i tapar la meitat d'ell, deixant només visible la part del títol, ocultant els possibles dibuixos i imatges, així els nens amb el títol es poden anar imaginant el tema del llibre.
Els has d'anar fer preguntes sobre el títol , d'aquesta manera els nens tindran curiositat per saber si les seves hipotesis sobre de què anirà el llibre són certes.
Aquest és un acte que els professors que jo vaig tenir a la meva etapa de infantil i primària no feien. Directament, ens donaven el llibre i ens deien: "llegiu en silenci i contestau a les pregutes que hi ha baix de tot", i el que estaven aconseguint és que primer de tot llegisim les preguntes i a mesura que anèssim llegint, contestar-les. D'aquesta manera no llegiem per plaer si nó per contestar a les qüestions sobre la comprensió lectora.
Arribats a aquest punt ens podiem preguntar: "Per què hem de llegir"
He de llegir perque necessito informació important, perque, per exemple, necessito saber com funciona un cotxe teledirigit, necessito resoldre dubtes que em sorgeixen mentre llegeixo, etc...
Per a això, nosaltres com a futurs docents hem de motivar els alumnes a la lectura, activar els coneixements previs dels alumnes, promoure preguntes sobre el text i sobretot fomentar la lectura compartida (essencial des del meu punt de vista).
Imatge de http://beisbolcuauhtemoc.net/?p=7201
lunes, 20 de octubre de 2014
Començam el segon curs!
Ja hi tornam a ser, i la veritat és que tenc ganes de començar aquest nou blog del segon curs per tal de plasmar tots els coneixements adquirits.
Del primer curs, he de dir que he adquirit un gran coneixement i que a més a més, la meva perspectiva sobre l'esecola també ha canviat de forma considerable, però també a millor, ja que la meva idea d'escola ideal era més bé tradicional a conseqüència de la meva experiència educativa i ara és més bé constructivista.
Quant a les assignatures d'aquest curs m'agradaria destacar una: Educació Inclusiva.
La trobo essencial per a la formació dels docents ja que és una realitat el fet de trobar-nos alumnes amb necesitats educatives especials i penso que molts dels professors que m'he trobat en la meva
etapa escolar no estaven del tot preparats per tractar la diversitat.
Malauradament, ens trobam en una societat que valora de forma negativa aquestes necesitats educatives especials, té una actitud negativa respecte al tema, però allò que la gent no ha pensat és que no només ets especial si tens una discapacitat psíquica (Síndrome de Down, Asperger, etc), sinó que si per exemple vius en un ambient problemàtic i conflictiu, això es veurà també reflectit en el procés d'ensenyança-aprenentatge i necessitaràs un suport educatiu.
Crec que nosaltres com a docents hem de procurar que aquesta actitut social desaparegui el més aviat possible, per què d'aquesta manera els nens es trobin amb les mateixes oportunitats que la resta.
De la resta d'assigatures aniré fent comentaris en properes publicacions.
Fins aviat!
Del primer curs, he de dir que he adquirit un gran coneixement i que a més a més, la meva perspectiva sobre l'esecola també ha canviat de forma considerable, però també a millor, ja que la meva idea d'escola ideal era més bé tradicional a conseqüència de la meva experiència educativa i ara és més bé constructivista.
Quant a les assignatures d'aquest curs m'agradaria destacar una: Educació Inclusiva.
La trobo essencial per a la formació dels docents ja que és una realitat el fet de trobar-nos alumnes amb necesitats educatives especials i penso que molts dels professors que m'he trobat en la meva
etapa escolar no estaven del tot preparats per tractar la diversitat.
Malauradament, ens trobam en una societat que valora de forma negativa aquestes necesitats educatives especials, té una actitud negativa respecte al tema, però allò que la gent no ha pensat és que no només ets especial si tens una discapacitat psíquica (Síndrome de Down, Asperger, etc), sinó que si per exemple vius en un ambient problemàtic i conflictiu, això es veurà també reflectit en el procés d'ensenyança-aprenentatge i necessitaràs un suport educatiu.
Crec que nosaltres com a docents hem de procurar que aquesta actitut social desaparegui el més aviat possible, per què d'aquesta manera els nens es trobin amb les mateixes oportunitats que la resta.
De la resta d'assigatures aniré fent comentaris en properes publicacions.
Fins aviat!
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)