Aquest és un tema pel qual m'he començat a interesar arran de l'assignatura Didàctica de les Matemàtiques I, impartida per Adan Amor Torres, i és que jo crec que al col·legi i a l'institut ens ensenyen a resoldre problemes que no sabem per a que ens serveixen, per exemple, he escoltat moltes vegades dir a la meva clase: "Profe, i això per a que serveix'".
Quan un alumne et pregunta això crec que has de replantejar-te si estàs fent bé la teva feina, ja que no estàs endintsante en allò que s'anomena "Funcionalitat de l'ensenyament" i no l'estàs fent veure que allò que aprèn pot tenir una utilitat en la seva vida.
Tornant a la resolució de problemes... Recordo que en la meva etapa escolar, hi havia un apartat al final de cada tema del llibre de Matemàtiques que es dedicava a la resolució de problemes, però el més fort és que a dies d'ara continua existint (que és el que realment em preocupa, perquè en aquest aspecte no hem millorat).
En aquest apartat allò que havies de fer era aplicar allò que havies après a la unitat corresponent, és a dir, era una simple mecanització de la fòrmula que s'havia vist en el tema, per tant només estaves aplicant una noció matemàtica, no aplicaves la del tema anterior ni la del tema següent, sino la del tema en qüestió, això el que fa és que el nen vegi el problema com un plantejament tancat en el qual només hi ha una forma de resolució, i això no és cert, ja que podem veure que a la vida real poden haver-hi moltísimes formes de resoldre un problema, segons les situacions i altres factors.
Per tant, quins haurien de ser els objectius de la resolució de problemes en l'etapa de primària?
1. Tenir recursos per emprendre la resolució i reconèixer si la solució es correcta sense l'ajuda del mestre.
2. Fer-los entendre que la vida quotidiana està repleta de problemes que cal solucionar-los.
3. Fer-los veure, també, que hi ha varietat en el número de solucions i de mètodes de resolució.
Però, per tal d'aconseguir els objectius, hem de tenir en compte dos aspectes: l'organització del problema en parts i l'ús de diferents models de problemes (problemes visuals, manipuladors, contextualitzats, de lògica, d'enginy, oberts, de creació pròpia, de càlcul mental, de geometria, de trencaclosques i d'investigació).
Per tant, nosaltres com a futurs docents, allò que hem de fer és presentar-los als nens els problemes de forma, no conflictiva com ho veien la majoria de nens avui dia, sino de forma contextualitzada, per a que ells es familiaritzin més i se sentin més a prop del problema.
Fins aviat!
Fotografia de Monólogos
No hay comentarios:
Publicar un comentario